Al centre històric de Vilassar de Mar, en un solar rectangular envoltat pels carrers de Sant Joan, Santa Isabel, Montserrat i la plaça de l’Església, s’alça l’Església de Sant Joan, un edifici emblemàtic que conserva com a element destacat el seu campanar barroc original del segle XVIII, recentment declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).

Aquest projecte de rehabilitació i consolidació integral ha permès preservar un element fonamental del patrimoni vilassarenc que es trobava en un estat avançat de degradació i suposava un risc real per a la seguretat. Ja l’octubre del 2018, la situació havia obligat a instal·lar una malla provisional per evitar el despreniment de peces de granet de les cornises i ornaments superiors.

El campanar s’organitza en quatre nivells, amb una base quadrada oculta sota la nau principal de l’església moderna, i un tram superior octogonal que emergeix per damunt la coberta. A través d’una escala interior, es connecten espais singulars com la sala del rellotge, la planta de la campana litúrgica i la coberta accessible on s’alça una estructura metàl·lica de ferro forjat de vuit metres d’alçada que suporta les campanes horàries i es corona amb un penell, amb un llaüt restaurat i un parallamps nou i homologat.

La rehabilitació s’ha estructurat de l’exterior cap a l’interior, iniciant-se amb el muntatge d’una bastida tubular de 25 metres d’alçada que embolcallà el campanar durant quatre mesos. Es va procedir a una neteja exhaustiva de paraments i restes orgàniques, i a la retirada d’elements metàl·lics en desús. A les façanes, es va repicar tot l’arrebossat exterior de morter de calç fins a arribar al paredat original, es van reforçar les juntes, i posteriorment es va aplicar un nou revestiment a base de morter de calç i estucat tradicional amb els colors originals, resultat d’un estudi cromàtic in situ.

Una part clau del projecte ha estat la recuperació dels esgrafiats històrics de les quatre cares opaques del nivell superior. Amb l’ajuda del Centre d’Estudis Vilassarencs i del Sr. Alexis Serrano, es van refer a partir de fotografies antigues i plantilles que n’han assegurat l’exactitud.

El conjunt d’elements ornamentals de granit —cornises, pilastres i esferes— es trobava en molt mal estat. Algunes peces es van restaurar amb armat de fibres de carboni i morter de reparació, mentre que d’altres, com les vuit pilastres superiors amb les seves respectives esferes, es van substituir completament. També es van restaurar les baranes i reixes de protecció dels finestrals, i es va col·locar una nova barana perimetral al terrat per garantir la seguretat.

La coberta, que patia greus problemes d’humitats, es va impermeabilitzar i pavimentar de nou, formant pendents adequats i substituint la tapa d’accés per una claraboia. L’estructura metàl·lica superior es va restaurar completament, incloent-hi el penell i el llaüt decoratiu, que es va reconstruir seguint les proporcions originals i incorporant-hi veles de tipus pollacra, major i mitjana, ara fabricades amb acer inoxidable gràcies a la col·laboració amb l’entitat Bricbarca i el Dr. Agustí Martín i Mallofré.

A l’interior, es van reparar esquerdes importants als murs i forjats, es van substituir trams d’escala de fusta afectats per carcoma, i es van restaurar els revestiments amb arrebossat de morter de calç i pintura al silicat. També s’hi ha millorat notablement la il·luminació, incorporant més punts de llum per facilitar tant el manteniment com la visita interior.

Es va renovar completament la instal·lació elèctrica, es van afegir punts de llum d’emergència i sistemes de protecció contra incendis, i es van reforçar les condicions de seguretat amb baranes i proteccions a tots els nivells.

Un altre element destacat és la restauració de la Campana Major —la Joana Vicenta Enrica—, única campana litúrgica que es conserva i que ara pot tornar a sonar manualment en ocasions especials gràcies a la substitució del jou metàl·lic per un de fusta d’ipe. També es van restaurar els mecanismes i suports de les campanes horàries, així com les esferes dels dos rellotges visibles des de la vila.

Finalment, s’ha recuperat el finestral original del costat muntanya, tapiat des de la Guerra Civil, millorant-ne la ventilació i l’expressivitat arquitectònica. També es van retirar estructures en desús i es va reubicar la maquinària del rellotge original del 1933 en una antiga obertura tapiada, on ara es pot visitar com a part del patrimoni històric conservat del campanar.

Aquest projecte ha estat fonamental per garantir la pervivència del campanar com a símbol identitari de Vilassar de Mar, i per possibilitar, amb total seguretat, la continuïtat dels actes tradicionals vinculats a la Festa Major, com la Flama del Canigó i la penjada de l’Ase Innocenci.